Tancar un trimestre: mirar més enllà del resultat

Arribem al final del trimestre amb sensacions diverses: cansament, presses, coses que han sortit i d’altres que han quedat a mig camí. Sovint amb la sensació de no haver arribat a tot el que ens hauríem proposat o allà on ens hauria agradat arribar.

A l’aula, i especialment quan treballem l’expressió escrita, no sempre tenim el temps ni l’acompanyament que voldríem. No sempre els textos surten rodons, ni els processos són tan clars com ens agradaria. I això forma part de la realitat quotidiana de l’escola.

Seria bo poder parar més, revisar amb calma, acompanyar millor. Però el dia a dia és intens, i moltes vegades anem avançant mentre ajustem sobre la marxa. Això ens porta, irremeiablement, a buscar espais i moments on aquesta revisió i el consegüent aprenentatge conflueixin de manera paral·lela.

Tot i això, si mirem el trimestre amb una mica de distància, apareix una altra lectura. Una lectura menys centrada en el resultat final i més en tot el que s’ha posat en joc durant el procés.

Han passat moltes coses que no sempre es veuen: infants que s’atreveixen a escriure una mica més, que entenen la necessitat de fer-se entendre a partir dels seus escrits, que comencen a pensar què volen dir abans de posar-ho al paper, que accepten revisar el text encara que no sigui fàcil, que veuen més enllà de les faltes d’ortografia... Petits gestos, intents, canvis de mirada que no sempre queden recollits en un producte final, però que són molt significatius.

Com a docents, a vegades ens quedem atrapades en el que no ha sortit. En el que ens falta, en el que no hem pogut fer, en allò que voldríem haver acompanyat millor. I en aquest exercici d’autoexigència, correm el risc d’oblidar tot el camí recorregut.

Aquest trimestre m’emporto alguns aprenentatges que em ressonen especialment: la importància de donar temps als processos, encara que sigui poc i fragmentat; la necessitat de simplificar i prioritzar, sense baixar el llistó però ajustant expectatives; i el valor d’una mirada docent més amable, tant cap a l’alumnat com cap a nosaltres mateixes.

Tancar un trimestre no ha de ser només revisar què ha funcionat i què no. També pot ser un moment per reconèixer l’esforç sostingut, els intents i les decisions preses en contextos reals, amb tot el que això implica.

Per què les nostres aules són diverses i és aquesta diversitat la que, moltes vegades, guia la nostra programació: com faré això amb aquests alumnes?, com adaptaré aquesta feina perquè sigui accessible a tothom? Aquestes, entre d’altres, són algunes de les preguntes que, segurament, ens fem quan programem les nostres sessions. Algunes ens guien durant el procés i altres sorgeixen a partir d’aquest mateix.

Tot i això, ara arriben uns dies per parar. Per descansar. Per deixar reposar idees i sensacions. I, potser, per tornar-hi amb una mirada una mica més serena, més conscient del procés i menys centrada en la perfecció.

El trimestre s’acaba, però l’aprenentatge continua. I això, sovint, ja és suficient.